Manel Alonso i Català (Puçol, 1962). Creador del mite de Pouet, espai fictici on transcorre gran part de la seua obra narrativa. Escriptor polifacètic, és autor de diversos reculls de contes El carrer dels Bonsais (2000) i Els somriures de la pena (2011), dels dietaris Estiu, 1987 (2005), El temps no vol quedar penjat (2008), A mala hora gos no lladra (2010) i Les petjades de l’home invisible (2017) i de les novel·les La maledicció del silenci (1992), Escola d’estiu (1994) i En el mar de les Antilles (1998). També és autor de llibres infantils: Bernat i els seus amics (1996); Els cinc enigmes del rei (2000); Caram quina aventura! (2001), amb el qual va obtindre el X Premi Samaruc que atorga l’Associació de Bibliotecaris Valencians; La Calderona és nostra (2004); Conte contat torna a començar (2006); Conta’m un conte (2008) amb el qual va obtindre el XVII Premi Samaruc; El somni de Vicent Andrés Estellés (2013) i El somni de Mercè Rodoreda (2013).

La seua expressió poètica es recull de moment en sis poemaris Amb els plànols del record (1994), Oblits mentides i homenatges (1998), Un gest de la memòria (1999), Com una òliba (2002), Correspondència de guerra (2009), Si em parles del desig (2010) i dues antologies Les hores rehabilitades (2002) i Quadern dels torsimanys/Cuaderno de los trujimanes (2012).

Alguns dels seus llibres han estat traduïts al castellà, al basc i a l’italià.